"Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s'atansa, m'estaré quieta aquí dies i dies...".La Conxa es veu així quan empresonen el seu marit al final de la Guerra Civil. D'adolescent, ella va haver de deixar la família en un poble del Pallars per viure amb la de la seva tia i, d'aquesta manera, ajudar-la en una altra població de la mateixa comarca. Allà va conèixer en Jaume, paleta i fuster d'un poble veí, de qui es va enamorar, i s'hi va casar. Per raó de la Història, a la protagonista li cal aprendre de la resistència pacífica dels minerals.

«Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s'atansa, m'estaré quieta aquí dies i dies...».La Conxa es veu així quan empresonen el seu marit al final de la Guerra Civil. D'adolescent, ella va haver de deixar la família en un poble del Pallars per viure amb la de la seva tia i, d'aquesta manera, ajudar-la en una altra població de la mateixa comarca. Allà va conèixer en Jaume, paleta i fuster d'un poble veí, de qui es va enamorar, i s'hi va casar. Per raó de la Història, a la protagonista li cal aprendre de la resistència pacífica dels minerals.

Pedra de tartera és el relat dels records més punyents de la vida de la Conxa. Ja gran, la protagonista reviu els moments més intensos de la seva vida. Una vida que es veu fortament marcada pels esdeveniments de la Guerra Civil i els primers anys del franquisme, i per un entorn de desarrelament familiar i de soledat.

L'Agustí neix en una família pagesa en un poble de muntanya. Com que no n'és l'hereu, es dedica a diverses feines, entre les quals la caça de talps amb metzines. La fi de la Guerra Civil l'aboca a una precària existència a França, que canvia de signe quan aprèn l'ofici de cuiner.Segona obra del conegut cicle novel·lístic de Maria Barbal ambientat al Pallars, que comença amb Pedra de tartera, Mel i metzines recrea la pagesia amb el personal vigor de l'autora, i s'endinsa en les dificultats de l'amor fraternal i el sentit de la vida.

Cinc narracions curtes urbanes enllaçades per uns tènues lligams: en totes elles trobem un personatge que porta ulleres de sol i una parella de germans bessons. Els temes que s'hi tracten ens fan endinsar en tots els casos en el més íntim de l'ànima dels protagonistes, per descobrir-hi racons de sentiments insospitats. Al capdavall ens adonem d'un altre tema comú: en totes aquestes petites històries hi apareix el tema de la dificultat de les relacions humanes (en la majoria dels casos, relacions de parella) a través de l'explicació de fragments de la vida dels personatges.

Ara presentem Pedra de tartera en una edició de luxe. Les magnífiques fotografies sobre el Pallars que inclou aquesta edició i que l'autora ha pensat perquè acompanyin cada capítol fan d'aquesta edició una peça única i un regal perfecte per Nadal.Columna recupera tota l'obra de Barbal. L'any passat van ser reeditades Escrivia cartes al cel i La mort de Teresa. El febrer del 2009 li tocarà el torn a Ulleres de sol.Amb Pedra de tartera Maria Barbal va debutar com a escriptora, l'any 1985. La novel·la ens explica en primera persona la vida d'una dona, Conxa, que, ja gran i lluny dels paratges que la van veure néixer i on ha passat la major part de la seva vida, refà la seva trajectòria vital en una mena de memòries que recullen, en tres parts, tres estadis vitals de la protagonista.Ambientada al Pallars, i en el període històric que va des de començaments de segle fins als anys seixanta, la vida de Conxa es veu fortament marcada pels esdeveniments històrics (l'adveniment de la República, la Guerra Civil, els primers anys del franquisme) d'una banda i, en un altre pla, per les característiques pròpies del seu entorn (la pobresa de la família, el fet de sentir-se forastera a casa dels oncles, la dependència envers els oncles, després del marit i després dels fills). La protagonista viu una situació de desarrelament en diverses etapes: l'abandó del nucli familiar per anar a viure a casa els oncles, la pèrdua del marit mort en la Guerra Civil i l'allunyament de l'entorn geogràfic (del Pallars rural a la Barcelona urbana).

L'Emma és una dona jove. En no sentir l'amor del seu marit, la vida se li fa insofrible i, després d'abandonar la família per Denís, l'home amb qui viurà una intensa, breu, aventura amorosa, acaba al carrer. Decebuda i desorientada, sense res que l'empenyi a continuar, pensa en el passat i en tot el que l'envolta. Recuperar la seva filla es convertirà en el motiu fonamental, quasi l'únic, que la mou a tornar a la normalitat.La lluita d'una persona per retornar l'equilibri a la seva vida i per recuperar la filla és la base d'una història que té un impuls narratiu originat en fets reals. Una novel·la sobre la recerca del desig de viure.

L &apos, Espaguetti és un gat de carrer que busca una vida millor. Una nena, la Clara, es fixa en ell perquè el veu llarg i prim com la pasta que tant li agrada. Ell es converteix en una obsessió de tota la família, semblant a la del gatet per la forma de formatge que troba en la lluna quan se la mira amb la panxa buida. El pare de la Clara decideix adoptar l &apos, Espaguetti, però encara uns quants entrebancs retardaran la feliç trobada d &apos, ell i de la seva amiga.

"Canto rodado" es uno de los grandes best-sellers de la literatura catalana. Publicado por primera vez en 1985, lleva más de 50 reediciones.
Con el ritmo apacible pero con tensión contenida de las voces de los que sólo han conocido el sometimiento, Conxa narra en primera persona los complejos episodios de una vida llena de avatares: el mundo rural de principios de siglo, donde las mujeres eran poco más que fuerzas animales capaces de trabajar y procrear. En ese mundo brutal -no exento de sensualidad- irrumpe la guerra, le arrebata la vida y el amor y la condena a ser ese “canto rodado” que se precipita por la pendiente sin que nadie repare en él.
“En "Canto rodado" Maria Barbal demuestra unas aptitudes más que considerables como narradora, que se complementan con su pericia al señalarse unos límites. Por ello, ha conseguido una novela donde no sobra ni falta nada. Conxa -que no Barbal- cuenta su existencia (es decir, los momentos más significativos e intensos, que no son muchos) desde la vejez. Sabemos que quien habla ha vivido toda una vida, pero su voz es tan verosímil que en cada episodio tiene la edad de la protagonista. La descripción atiende a detalles mínimos que crean el ambiente; esto no es un simple recurso literario, sino que responde a los dos rasgos más notables del carácter de Conxa: la intuición y la sencillez.” ("La Vanguardia").
Maria Barbal (Tremp, 1949) es novelista. Vivió su infancia en la comarca del Pallars, un hecho que marcaría sus primeras narraciones y que, añadido al amor por la tierra transmitido por sus padres, le ayudaron a ver el mundo de otra manera. Más tarde, en 1964, se trasladó a vivir a Barcelona, donde estudió Filología Hispánica.